10 de setembre, dia mundial per a la PREVENCIÓ DE LA CONDUCTA SUÏCIDA.

Des de 2003, l’Associació Internacional per la Prevenció del Suïcidi (IASP, per les seves sigles en anglès) promou, juntament amb l’Organització Mundial de la Salut, la celebració del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi. Enguany, es tanca la temàtica dels últims tres anys que ens recorda que tots podem crear esperança en el nostre entorn a través de l’acció i convertir-nos en llum per als qui detectem que puguin necessitar-la “create hope through action and be the light”.

A nivell mundial, el suïcidi es cobra més de 700.000 vides anuals (OMS, 2021). A Espanya, les dades provisionals publicades per l’Institut Nacional d’Estadística indiquen que en 2022 van morir 4.097 persones, la qual cosa implica una defunció cada aproximadament dues hores. Aquesta xifra és un 2,3% més que l’any anterior i la converteix en una de les principals causes de mort externes (INE, 2023); per sobre del nombre de morts derivades d’accidents de trànsit. Si sumem les temptatives no consumades, ens dóna una imatge de la rellevància que té aquesta qüestió en la nostra societat. No obstant això, no existeix un pla d’acció nacional per a la prevenció de la conducta suïcida (Sufrate-Sorzano et al., 2022).

En l’àmbit nacional comptem amb entitats com la Plataforma Nacional per a l’Estudi la Prevenció del Suïcidi, la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi o la Confederació Salut Mental Espanya amb multitud de recursos per a abordar aquesta qüestió des de diferents àmbits i perspectives. El Telèfon de l’Esperança (717 00 37 17) ofereix atenció en situacions de crisis.
A més, el Ministeri de Sanitat promou la Línia 024 d’Atenció a la Conducta Suïcida. Es tracta d’una línia telefònica d’ajuda a les persones amb pensaments, ideacions o risc de conducta suïcida, i als seus familiars i afins, bàsicament a través de la contenció emocional per mitjà de l’escolta activa pels seus professionals. Aquest servei no pretén reemplaçar ni ser alternativa a la consulta presencial amb un professional sanitari quan sigui necessària.

El suïcidi pot afectar qualsevol persona i té un profund impacte sobre les persones de voltant. Els seus factors de risc i causes són complexos. Parlar obertament en lloc d’evitar enfrontar-nos a aquesta qüestió és clau per a la seva prevenció. També el tracte que es donen a aquests
successos en els mitjans de comunicació juga un paper important.

Prevenir les conductes suïcides

La prevenció del suïcidi és l’objectiu d’aquesta jornada. Alguns dels suggeriments per a aquest dia són:
• Conèixer els factors de risc, les seves causes i els senyals d’alerta.
• Conscienciar-nos sobre el tema i sensibilitzar a uns altres.
• Prestar ajuda als quals es troben en situacions difícils.
• Erradicar l’estigma que va associat al suïcidi i els problemes de salut mental.

Com a part de la comunitat educativa i la societat en general, no és necessari ser un expert per a poder col·laborar en la prevenció d’aquestes conductes en el teu entorn. Estar alerta i tenir uns coneixements bàsics sobre els factors de risc, els senyals d’alarma i saber com actuar són claus.

Entre els factors de risc, que actuen acumulativament augmentant la vulnerabilitat de les persones (Briongos et al., 2022), trobem:

• Trastorns mentals. Són un factor possible, però poden ser uns altres.
• Variables psicològiques com la impulsivitat, el pensament dicotòmic, la dificultat de resolució de problemes, la desesperança i la rigidesa cognitiva.
• Intents previs.
• Edat. L’adolescència i l’edat avançada són els moments amb més risc, no els únics.
• Factors genètics i biològics, per exemple: baixos nivells de serotonina.
• Malaltia o discapacitat.
• Historial familiar previ.
• Esdeveniments vitals estressants.
• Factors sociofamiliars i ambientals.
• Historial de maltractament.
• Historial de discriminació.
• Fàcil accés a mitjans autolesius.

Els senyals d’alerta a les quals hem de parar esment són:

• Comentaris molt negatius cap a si mateix “no valc per a res”, “lo meu no té solució”, “m’agradaria desaparèixer”, …
• Canvis en la seva conducta: tristesa, aïllament, major irritabilitat…
• Patrons de somni i alimentació molt irregulars.
• Deixar de fer les coses que abans li agradaven.
• Cerques perilloses en Internet (pastilles, maneres d’autolesionar-se).
• Baixada del rendiment escolar.
• Conductes de tancament com acomiadar-se, regalar objectes personals, tancar xarxes socials…

Sovint, les reaccions naturals davant aquestes conductes són no creure-ho, negar-ho, evitar-ho ointeractuar com si res hagués passat. És important evitar aquestes conductes i tenir clar com actuar:

• Mostra atenció als canvis de conducta.
• Parla obertament i ofereix confiança.
• No jutgis ni critiquis.
• Demana-li temps.
• Anima-li a demanar ajuda professional.

Factors de protecció

La federació Salut Mental CyL ens recorda que els intents de suïcidi poden veure’s influïts per una sèrie de factors que poden suavitzar, protegir i disminuir el seu risc. Aquests es poden classificar en:

• Personals; com ara habilitats de comunicació, d’enfrontar i resoldre els problemes, de relacionar-se, de cerca de suport i consell, d’autoconfiança, deflexibilitat cognitiva i presència d’hàbits saludables.
• Familiars; relacionats amb el suport i la cohesió familiar.
• Socials o mediambientals; que suposin una xarxa social de suport, suport i consistència.

Al llarg de la nostra vida amb el contacte amb els altres i les decisions que prenem anem adquirint capacitats per a manejar les nostres emocions, per a gestionar els obstacles que trobem. Així anem desenvolupant una intel·ligència emocional que engloba unes certes habilitats que ens ajuden a protegir-nos enfront dels pensaments negatius o depressius.

Referències Bibliogràfiques:
Briongos, N., Gómez, M., Caballero, R. y Díez, J. (2022). Guía de prevención del suicidio. Protocolo de actuación en conductas autolíticas. Federación Salud Castilla y León.
https://consaludmental.org/centro-documentacion/guia-prevencion-suicidio-salud-mental-cyl/

Organización Mundial de la Salud (2021). Suicide worldwide in 2019: global health estimates.
https://www.who.int/publications/i/item/9789240026643

Instituto Nacional de Estadística (2023). Defunciones según la Causa de Muerte Año 2022. Datos provisionales. https://www.ine.es/prensa/edcm_2022.pdf

Sufrate-Sorzano, T., Jiménez-Ramón, E., Garrote-Cámara, M. E., Gea-Caballero, V., Durante, A., Júarez-Vela, R., y Santolalla-Arnedo, I. (2022). Health Plans for Suicide Prevention in Spain: A Descriptive Analysis of the Published Documents. Nursing reports (Pavia, Italy), 12(1), 77–89.
https://doi.org/10.3390/nursrep12010009