Dolores R. Sopeña va néixer a Vélez Rubio, província d’Almeria (Espanya), el 30 de desembre de 1848. Pertanyia a una família de classe social mitjana alta i des de molt jove va descobrir que la seva vocació era ajudar els altres, especialment als que més ho necessitaven, motivada per la seva profunda fe cristiana, que va anhelar transmetre i compartir.
Allà on el seu pare era destinat pel seu treball, ella trobava la manera de fer el bé. A Almeria (Espanya), i amb només disset anys, atén necessitats, a un home de rierol, a dues germanes malaltes de tifus. Segons creix en edat, creix la seva convicció. A Madrid, col·labora en hospitals, escoles, a la presó de dones. Llatinoamèrica estimula encara més la seva vocació. A Puerto Rico i Cuba funda centres en què dones que admiren la seva tasca, es dediquen com ella a ajudar i a transmetre esperança als més desfavorits.
Quan torna a Espanya en 1877, continua la seva missió solidària i evangelitzadora en les dures ciutats industrials de llavors, fundant centres i involucrant a moltes persones per col·laborar en la seva missió. En 1902 funda una institució civil que avui porta el seu nom: Fundació Dolors Sopeña.
Mor a Madrid el 10 gener 1918 però la seva obra segueix molt viva, amb presència a 14 ciutats espanyoles, en 6 països de Llatinoamèrica (Argentina, Colòmbia, Xile, Cuba, Equador i Mèxic) ia Itàlia. La seva tasca continua en col·legis, centres d’educació d’adults, etc.
Alumnes, col·laboradors, donants, milers de persones contagiades de l’esperit solidari Sopeña mantenen avui més que mai, viu el llegat d’una dona excepcional que l’any 2003 a Roma, va ser beatificada per l’Església Catòlica.