Sóc la Lua, tinc 19 anys i he cursat el cicle formatiu d’emergències sanitàries a l‘Escola Sopeña Barcelona. En acabar el 2n curs vaig marxar d’Erasmus a Florència, Itàlia, els mesos de juny i juliol, per a dur a terme pràctiques no curriculars. Vaig estar compartint pis amb les propietàries i compartint habitació amb una altra noia que també estava d’Erasmus.

L’associació que em va acollir per a fer les pràctiques va ser la Fratellanza Militar Firenze, una associació que proporciona atenció sanitària en el sector d’emergència i en el transport no urgent a la ciutat de Florència. Vaig tenir l’oportunitat d’assistir en una ambulància de suport vital intermedi, portant a terme actuacions més específiques que a les pràctiques que vaig fer a Barcelona.

La meva acollida a l’associació va ser molt càlida, els companys i companyes em van integrar molt bé i l’dioma no va suposar en cap moment un gran impediment; de fet el vaig viure com a un incentiu per a sentir-me més a prop i conectada. Predominava un ambient de caliu i familiaritat, fins i tot m’invitaven a activitats com sopars i celebracions de l’associació.

A Itàlia els “socorritore” són els tècnics que assisteixen en l’ambulància, que són voluntaris;  realitzen una formació de 38 hores per a poder donar assistència en el servei no urgent i per assistir en servei urgent una segona formació de 180 hores; han de realitzar un examen teòric en acabar la formació i han de ser aprovats per tal de poder assistir.

Quelcom que em va sorprendre va ser que l’equip de l’ambulància en servei urgent pot arribar a estar format fins a un màxim de 5 persones, conductor inclòs; i com a mínim, de  3 persones, conductor inclòs, si aquest equip té la formació per poder assistir en servei d’urgència.

El meu coordinador m’adaptava l’horari perquè pogués assistir en el servei d’emergència, ja que era el meu preferit; quan no era possible, feia servei programat on també em feien sentir molt còmode. Feia torns de 6 hores al dia i disposava de caps de setmana lliures, pel que sovint feia escapades al voltant de Florència; vaig visitar Siena, Pisa, Livorno i Roma.

L’estada a Florència va resultar tota una oportunitat per a continuar formant-me i capacitant-me en l’àmbit sanitari, així com una experiència molt enriquidora per fer un pas a la vida adulta que m’ha permès guanyar seguretat i determinació; en definitiva, és una experiència enormement recomanable.