FUNDACIÓ DOLORES SOPEÑA de conformitat amb els fins establerts al article 1 de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, en el desenvolupament del seu compromís amb el Codi Ètic, i dins de l’ambicionat escalat normatiu del nostre Sistema de Gestió de Compliance, d’acord amb el vostre document de política d’informació i d’afavorir l’ús i la cultura d’informació, estableix aquesta eina de comunicació com a mitjà d’enfortir la integritat institucional, donant al seu torn compliment a l’article 5.2.h) de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
Mitjançant la creació del Sistema Intern d’Informació (SII) i integració dels canals ja existents, quant a les exigències formals de la Llei 2/2023 de 20 de febrer, pretenem establir els mecanismes necessaris que permetin una via de comunicació segura per als tots els futuribles informants, proporcionant-los la major protecció possible als efectes d’incentivar la cultura de la informació, i tot això adequat als requeriments de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre del 2019, i fonamentalment a la Llei 2/2023, del 20 de febrer.
A FUNDACIÓ DOLORS SOPEÑA, els responsables específics dels centres en aquesta matèria, sota la supervisió del responsable del Sistema d’Informació Intern, i/o el mateix responsable del S.I.I., seran les úniques persones autoritzades per a rebre, gestionar i tramitar qualsevol informació que, d’acord amb aquest protocol, pugui comunicar-se per les persones legitimades per fer-ho. d’acord amb el que fixa el propi protocol (àmbit subjectiu).
El responsable del sistema designat als efectes per l’entitat és la senyora Rosa María Bella Martínez, vicepresidenta del patronat. A més, la institució estableix una persona de referència per cada Centre Sopeña, en concret:Compliance, de acuerdo a su documento de política de información (incluir enlace web a la política) y de favorecer el uso y la cultura de información, establece esta herramienta de comunicación como medio de fortalecer la integridad institucional , dando a su vez cumplimiento al artículo 5.2.h) de la Ley 2/2023 de 20 de febrero, reguladora de la protección de las personas que informen sobre infracciones normativas y de lucha contra la corrupción.
– Centre Sopeña Badajoz: Jesús Berrocal
– Centre Sopeña Barcelona: Mónica Merino
– Centre Sopeña Bilbao: Jon Fernández
– Centre Sopeña Córdoba: Verónica García
– Centre Sopeña Las Palmas: Leticia Perdomo
– Centre Sopeña Madrid: Cristina Buenvarón
– Centre Sopeña Sevilla: Sandra Salazar
– Centre Sopeña Toledo: Conchita Román
– Centre Sopeña Zaragoza: Mª Isabel de Miguel
1. RECEPCIÓ DINFORMACIÓ. REGISTRE I ACUSAMENT DE REBUT
És dret de l’informant indicar domicili, correu electrònic o lloc segur per rebre notificacions als efectes oportuns, o presentar una informació anònima. Al primer cas rebrà justificant de recepció, en el termini de set dies naturals següents a la recepció, llevat que això pugui posar en perill la confidencialitat de la comunicació.
Totes les persones informants han de saber que n’és prioritat absoluta institució la més sòlida protecció jurídica de la identitat de la persona que es presten a comunicar els incompliments, i la prohibició ser represaliades, incloses les amenaces i les temptatives de represàlies.
Les informacions seran secretes, i podran ser anònimes, garantint en tot cas FUNDACIÓ SOPEÑA la confidencialitat de les parts afectades i de l’objecte de la informació.
2. TRÀMIT D’ADMISSIÓ. INVESTIGACIÓ PRELIMINAR
Seguidament, el mateix responsable haurà de fer una anàlisi preliminar, mai superior a 10 dies, i en base a aquest, a) Inadmetre la comunicació, en algun dels casos següents:
1r Quan els fets relatats no tinguin tota versemblança.
2n Quan els fets relatats no siguin constitutius d’infracció de l’ordenament jurídic inclosa a l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei oa la normativa interna de l’entitat.
3r Quan la comunicació no tingui manifestament de fonament o existeixin, al seu parer indicis racionals si s’han obtingut mitjançant la comissió d’un delicte. En aquest darrer cas, a més de la inadmissió, es remetrà al Ministeri Fiscal relació circumstància dels fets que s’estimin constitutius de delicte.
4t Quan la comunicació no contingui informació nova i significativa sobre infraccions en comparació amb una comunicació anterior respecte de la qual han conclòs els corresponents procediments, llevat que es donin noves circumstàncies de fet o de Dret que justifiquin un seguiment diferent. En aquests casos, el responsable, notificarà la resolució de manera motivada.
La inadmissió es comunicarà a l’informant dins dels cinc dies hàbils següents, tret que la comunicació fos anònima o l’informant hagués renunciat a rebre comunicacions
b) Admetre a tràmit la comunicació.
L’admissió a tràmit es comunicarà a l’informant dins dels cinc dies hàbils següents, llevat que la comunicació fos anònima o l’informant hagués renunciat a rebre comunicacions.
c) Remetre amb caràcter immediat la informació al Ministeri Fiscal quan els fets poguessin ser indiciàriament constitutius de delicte oa la Fiscalia Europea en el cas que els fets afectin els interessos financers de la Unió Europea.
d) Posar immediatament en coneixement de la direcció general de lempresa, que fixarà una persona instructora i una persona secretària per al cas concret.
INSTRUCCIÓ
La Direcció General de lentitat designarà per a cada cas dues persones, un instructor/a i un secretari/ària, que s’encarregaran de la nstrucció/investigació de l’expedient.
La instrucció comprendrà totes aquelles actuacions encaminades a comprovar la versemblança dels fets relatats, després de sentir com a mínim les persones afectades i testimonis que es proposin, celebrar reunions o requerir quanta documentació sigui necessària, sense perjudici del que disposa en matèria de protecció de dades de caràcter personal i documentació reservada.
El desenvolupament del procediment serà el següent:
.- Presa de declaració a l’informant.
En cap cas no es comunicarà als subjectes afectats la identitat de l’informant ni es
donarà accés a la comunicació.
.- Presa declaració a la persona afectada
Es garantirà que la persona afectada per la informació en tingui notícia, així com dels fets relatats de manera succinta.
.- Plec de càrrecs.
.- Plec de descàrrec.
.- Realització de proves: declaració de testimonis, documents, etc.
.- Audiència a la persona afectada si fos oportú.
.- Proposta de resolució d’instructor
RESOLUCIÓ DE L’EXPEDIENT
La resolució per part de la Direcció General s’haurà de notificar en el termini màxim de tres mesos a comptar de la recepció de la comunicació o, si no es va remetre un justificant rebut a l’informant, a tres mesos a partir del venciment del termini de set dies després de efectuar-se la comunicació, llevat de casos d’especial complexitat que en requereixin una ampliació del termini, cas en què aquest es podrà estendre fins a un màxim d’altres tres mesos addicionals.
De la resolució de lexpedient informatiu adoptada per la Direcció General comunicarà per escrit a la persona afectada ia l’informant (en cas d’haver permès la comunicació i que escaigui).
CANALES EXTERNOS DE INFORMACIÓN ANTE LAS AUTORIDADES COMPETENTES Y, EN SU CASO, ANTE LAS INSTITUCIONES, ÓRGANOS U ORGANISMOS DE LA UNIÓN EUROPEA.
De conformitat amb el que estableix l’article 7.2 de la Llei 2/2023, advertim, la possibilitat que les persones informants, en els termes establerts als articles 2 i 3 de la Llei 2/2023, puguin comunicar-se per mitjà dels canals externs dinformació davant les autoritats competents i, si escau, davant les institucions, òrgans o organismes de la Unió Europea. Concretament (Article 16 Llei 2/2023);
1. Tota persona física podrà informar davant de l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I., o davant les autoritats o òrgans autonòmics corresponents, de la comissió de qualssevol accions o omissions incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, ja sigui directament o prèvia comunicació a través del corresponent canal intern.
2. Les referències realitzades en aquest títol III a l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I., s’entendran fetes, si escau, a les autoritats autonòmiques competents.
Així mateix, hi ha la possibilitat que tota persona efectuï una revelació pública de les accions o omissions previstes a l’article 2 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, sent-los aplicable el règim de protecció establert al títol VII de la llei quan es compleixi alguna de les condicions establertes a l’article 28 de la mateixa.
PROTECCIÓ DE DADES
El tractament de dades personals al Sistema Intern d’Informació de l’entitat es realitzarà d’acord amb les previsions normatives d’aplicació, específicament el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril del 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques quant al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, la Llei orgànica 3/2018, del 5 de desembre, de protecció
de dades personals i garantia dels drets digitals, així com les de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
Així mateix, hi ha la possibilitat que tota persona efectuï una revelació pública de les accions o omissions previstes a l’article 2 de la Llei 2/2023,
sent-los aplicable el règim de protecció establert al títol VII quan es compleixi alguna de les condicions establertes a l’article 28 de la Llei.
DRETS DELS INFORMANTS
Com ja consta en el desenvolupament de la nostra política en relació al sistema Intern d’Informació és prioritat absoluta d’aquesta institució la més sòlida protecció jurídica de la identitat de la persona que es presten a comunicar els incompliments, i la prohibició que puguin ser represaliades, incloses les amenaces de represàlia i les temptatives de represàlia.
Com hem fet en l’àmbit d’aplicació, hem de reiterar la diferenciació quant a les garanties i els drets aplicables als diferents subjectes i continguts. Concretament, per als supòsits d’informants o informació no incloses en l’àmbit dels articles 2 i 3 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, però també objecte del Sistema Intern d’Informació i del Canal Intern d’Informació, la institució prengués les mesures de garanties de protecció de l’informant que estimi oportuna, i que en tot cas que compleixin amb la finalitat de protecció jurídica de la identitat de la persona que es presten a comunicar els incompliments (confidencialitat i protecció de dades), i amb la prohibició de ser represaliats, sense subjecció imperativa al que estableix la Llei 2/2023.
En canvi, i de manera exclusiva, per als supòsits que coincideixin l’àmbit material i personal recollits als articles 2 i 3 de la Llei 2/2023, fem les nostres les garanties de protecció establertes a l’article 36(1) i 38 de la Llei.
DRETS DE LES PERSONES AFECTADES (3)
Per a tots els supòsits, els inclosos a l’àmbit dels articles 2 i 3 de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, i també per als que expressament són fora i ja
hem determinat, durant la tramitació de l’expedient les persones afectades per la comunicació tindran dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i al dret a la informació dels termes de la denúncia, així com a la mateixa protecció establerta per als informants, preservant-ne la identitat i garantint-se la confidencialitat dels fets i dades del procediment.
(1) Article 36. Prohibició de represàlies.
1. Es prohibeixen expressament els actes constitutius de represàlia, incloses les amenaces de represàlia i les temptatives de
represàlia contra les persones que presentin una comunicació conforme al que es preveu en aquesta llei.
2. S’entén per represàlia qualssevol actes o omissions que estiguin prohibits per la llei, o que, de manera directa o indirecta,
suposin un tracte desfavorable que situï a les persones que les sofreixen en desavantatge particular respecte a una altra en el context
laboral o professional, només per la seva condició d’informants, o per haver realitzat una revelació pública.
3. A l’efecte del que es preveu en aquesta llei, i a títol enunciatiu, es consideren represàlies les que s’adoptin en forma de:
a) Suspensió del contracte de treball, acomiadament o extinció de la relació laboral o estatutària, incloent-hi la no renovació o la
terminació anticipada d’un contracte de treball temporal una vegada superat el període de prova, o terminació anticipada o
anul·lació de contractes de béns o serveis, imposició de qualsevol mesura disciplinària, degradació o denegació d’ascensos
i qualsevol altra modificació substancial de les condicions de treball i la no conversió d’un contracte de treball temporal en un
indefinit, en cas que el treballador tingués expectatives legítimes que se li oferiria un treball indefinit; tret que aquestes
mesures es duguessin a terme dins de l’exercici regular del poder de direcció a l’empara de la legislació laboral o reguladora de l’estatut
de l’empleat públic corresponent, per circumstàncies, fets o infraccions acreditades, i alienes a la presentació
de la comunicació.
b) Danys, inclosos els de caràcter reputacional, o pèrdues econòmiques, coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme.
c) Avaluació o referències negatives respecte a l’acompliment laboral o professional.
d) Inclusió en llistes negres o difusió d’informació en un determinat àmbit sectorial, que dificultin o impedeixin l’accés a l’ocupació
o la contractació d’obres o serveis.
e) Denegació o anul·lació d’una llicència o permís.
f) Denegació de formació.
g) Discriminació, o tracte desfavorable o injust.
4. La persona que veiés lesionats els seus drets per causa de la seva comunicació o revelació una vegada transcorregut el termini de dos
anys podrà sol·licitar la protecció de l’autoritat competent que, excepcionalment i de forma justificada, podrà estendre el
període de protecció, prèvia audiència de les persones o òrgans que poguessin veure’s afectats. La denegació de l’extensió del període
de protecció haurà d’estar motivada.
5. Els actes administravós que tinguin per objecte impedir o dificultar la presentació de comunicacions i revelacions, així com
els que constitueixin represàlia o causin discriminació després de la presentació d’aquelles a l’empara d’aquesta llei, seran nuls de ple
dret i donaran lloc, en el seu cas, a mesures correctores disciplinàries o de responsabilitat, podent incloure la corresponent
indemnització de danys i perjudicis al perjudicat.
6. L’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, A.A.I. podrà, en el marc dels procediments sancionadors que
instrueixi, adoptar mesures provisionals en els termes establerts en l’articulo 56 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment
Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
(2) Article 38. Mesures de protecció enfront de represàlies.
1. No es considerarà que les persones que comuniquin informació sobre les accions o omissions recollides en aquesta llei o que
facin una revelació pública de conformitat amb aquesta llei hagin infringit cap restricció de revelació d’informació, i
aquelles no incorreran en responsabilitat de cap mena en relació amb aquesta comunicació o revelació pública, sempre que tinguessin motius raonables per a pensar que la comunicació o revelació pública d’aquesta informació era necessària per a revelar
una acció o omissió en virtut d’aquesta llei, tot això sense perjudici del que es disposa en l’article 2.3. Aquesta mesura no afectarà les
responsabilitats de caràcter penal.
El que es preveu en el paràgraf anterior s’estén a la comunicació d’informacions realitzades pels representants de les persones
treballadores, encara que es trobin sotmeses a obligacions legals de sigil o de no revelar informació reservada. Tot això sense
perjudici de les normes específiques de protecció aplicables conforme a la normativa laboral.
2. Els informants no incorreran en responsabilitat respecte de l’adquisició o l’accés a la informació que és comunicada o
revelada públicament, sempre que aquesta adquisició o accés no constitueixi un delicte.
3. Qualsevol altra possible responsabilitat dels informants derivada d’actes o omissions que no estiguin relacionats amb la comunicació o la revelació pública o que no siguin necessaris per a revelar una infracció en virtut d’aquesta llei serà exigible conforme a la normativa aplicable.
4. En els procediments davant un òrgan jurisdiccional o una altra autoritat relatius als perjudicis soferts pels informants, una
vegada que l’informant hagi demostrat raonablement que ha comunicat o ha fet una revelació pública de conformitat
amb aquesta llei i que ha sofert un perjudici, es presumirà que el perjudici es va produir com a represàlia per informar o per fer una
revelació pública. En tals casos, correspondrà a la persona que hagi pres la mesura perjudicial provar que aquesta mesura es
va basar en motius degudament justificats no vinculats a la comunicació o revelació pública.
5. En els processos judicials, inclosos els relatius a difamació, violació de drets d’autor, vulneració de secret, infracció
de les normes de protecció de dades, revelació de secrets empresarials, o a sol·licituds d’indemnització basades en el
dret laboral o estatutari, les persones a què es refereix l’article 3 d’aquesta llei no incorreran en responsabilitat de cap mena
a conseqüència de comunicacions o de revelacions públiques protegides per aquesta. Aquestes persones tindran dret a
al·legar en el seu descàrrec i en el marc dels referits processos judicials, l’haver comunicat o haver fet una revelació
pública, sempre que tinguessin motius raonables per a pensar que la comunicació o revelació pública era necessària per a posar
de manifest una infracció en virtut d’aquesta llei.
3 Article 39. Mesures per a la protecció de les persones afectades.
Durant la tramitació de l’expedient les persones afectades per la comunicació tindran dret a la presumpció d’innocència, al dret de defensa i al dret d’accés a l’expedient en els termes regulats en aquesta llei, així com a la mateixa protecció
establerta per als informants, preservant-se la seva identitat i garantint-se la confidencialitat dels fets i dades del procediment..
